El vespre plujós no va ajudar a omplir l’auditori. Poc públic, tot i que selecte, per un debat que va esser excel.lent. Els diferents participants (Joan Manuel de Pozo, ex-conseller d’educació i conseller de la CCMA, Maria Rosa Terradellas, pedagoga i professora de la UdG, Ramon Casadevall, pedagog i ex-professor de secundària, Mª Lluïsa Bonmatí, mestra i ex-directora de l’escola. i la moderadora: Pia Bosch, diputada, ex-alumna i mare de l’escola) varen fer intervencions molt complementàries, enfocant el tema des de la seva experiència i punt de vista.Joan Manuel del Pozo ens va parlar de la necessitat que tenen les societats complexes com la nostra de persones més completes que mai. L’educació ha de intervenir, per això, sobre els diversos eixos constituents de la persona: teorètic, ètic, social i estètic. A l’eix teorètic, digué, el valor són els coneixements. A l’eix ètic el valor és la dignitat que l’ensenyament ha de reconèixer i nodrir amb la pràctica i el contagi, definint-nos la dignitat com ho feia el filòsof Inmanuel Kant “La qualitat de la persona que fa que mai ningú l’hagi de veure com un instrument del que aprofitar-se, sinó sempre com una finalitat en sí mateixa” . A l’eix social el valor és la bondat. A l’eix estètic el valor és la sensibilitat per percebre l’equilibri i la bellesa.
Rosa Maria Terradellas ens va parlar dels grans canvis que ha sofert la nostra societat en els darrers cent anys, canvis que també han afectat les formes de vida familiar i la vida quotidiana, alguns derivats dels avenços de la ciència i la tecnologia. L’escola s’ha hagut d’anar adaptant a aquests canvis. Ens va dir que l’Eiximenis és una escola amb identitat , que s’ha sabut adaptar. Creu que això ve del seu compromís social, de la seva responsabilitat i el seu compromís, del sentiment de pertinença dels membres de la seva comunitat i de l’esperit de servei de l’escola. De cara al futur ens va subratllar la importància de fomentar en els i les alumnes la llibertat, l’autonomia i l’esperit crític, en base al diàleg i al reconeixement i la confiança en els altres.
Ramon Casadevall ens va insistir en la necessitat de parlar d’aprenentatge , a més de parlar d’ensenyament. També ens va parlar, citant el psicòleg Steven Pinker, que , malgrat la importància de la programació voluntària d’activitats, una part molt important del nostre aprenentatge depèn de l’atzar. També que és molt important l’aprenentatge inconscient. Per això va acabar fent-nos tres propostes: Hem d’admirar els miracles del coneixement, facilitar climes segurs per l’aprenentatge, com suggereix Howard Gardner, el també psicòleg autor de “La ment del futur”, i promoure canvis que en desencadenin d’altres creant cercles virtuosos de canvi.
Mª Lluïsa Bonmatí va partir de les idees base de la filosofia de l’escola Eiximenis. Ens va parlar de l’aprendre a ser persona insistint en els valors de les actituds. L’aprendre a saber, lligat avui dia a l’ús i al coneixement de les noves tecnologies. L’aprendre a fer centrant-se en la competència i la qualitat de l’acció. I hi va afegir, a títol personal, l’aprendre a adaptar-se, assimilant els canvis amb rigor i criteri propi. Tanmateix va fer esment de l’autonomia de centre, l’avaluació, la formació continuada, les activitats extraescolars, la racionalització del calendari escolar i l’educació conjunta família-escola. Va destacar que quan un mestre educa ajuda també a l’infant a ser persona lliure i ciutadà responsable. Finalment va fer una crida al compromís que la societat ha de tenir amb l’educació i va proposar endegar un procés reflexiu que ens condueixi a un model educatiu que retorni al nostre país, el prestigi pedagògic.El torn de preguntes va esser curt, potser és bo esmentar una pregunta sobre la identitat que va generar esments a l’escriptor Amin Maalouf, l’autor de l’assaig “Identitats assassines”, i a l’escriptor alemany Hans Magnus Enzensberger, i als seus treballs sobre la identitat cultural.
Varem acabar recordant la faula de La Fontaine que va donar orígen al títol de l’informe Delors sobre l’educació: “Guardeu-vos -va dir el pagès- de vendre el patrimoni dels pares, perquè hi ha un tresor amagat a dintre”. L’educació concentra tot el que la humanitat ha aprés sobre si mateixa, l’educació és aquest patrimoni i cal esser conscients que no es pot malbaratar perquè “hi ha un tresor amagat a dintre”.
