Montserrat Mestres, 29 anys com a mestre i, ara, jubilada però col·laboradora incansable durant 14 anys de l'Eiximenis va parlar de la memòria d'una escola "excepcional, la primera escola pública de Girona", amb 17 alumnes i una metodologia pedagògica contrària a de "con la letra com sangre entra...". Mestre va recordar que "de seguida l'escola té 178 alumnes, i Carme Huguet va passar de ser professora única a incorporar-ne més però sempre "educant en valors, exercint una pedagogia activa,... amb moltes sortides." Montserrat Mestres, que a més és autora de llibre de "L'Eiximenis, Memòria d'una escola" va recordar que amb la dictadura, l'ensenyament va canviar però no va perdre el prestigi de l'època de donya Carmen i quan amb "el boom demogràfic els futurs pares matriculàven les seves filles abans que neixessin". Va recordar, també, el paper de la directora Maria Ros com a impulsora que l'Eiximenis fós ser de les primeres escoles en ensenyar en català. Va recordar les eleccions democràtiques de la resta de directors: Josep Soler, Antoni Domènech i Maria Lluïsa Bonmatí com a contoinuació del model pedagògic propi. A més va emfatitzar el paper de l'associació de pares en diferents moments de la història de l'escola. Mestres va concloure que el projecte educatiu" "no ha estat només dels directors, dels mestres i dels alumnes, sinó també dels pares i tot el personal."
Dolors Condom, una de les millors especialistes en cultura clàssica, professora jubilada de l'Institut Vicens Vives, va recordar quan va fer les seves pràctiques a l'Eiximenis com a escola annexe, el 1946, i de les proves d'accés per anar a l'institut, amb una part escrita i una altra d'oral. Va parlar de la "relació amb l'institut vell, del carrer de la Forca, d'on va sortir Donya Carmen" "al 1910. Va recordar com l'Eiximenis "esdevingué aviat una escola famosa gracies a l'esforc i entusiame de personal docent i de l'Ampa, la primera de Girona" .
Guillem Terribas, llibreter conegut més enllà del barri de l'escola, té passat com a pare de l'Eiximenis, i va voler recordar a Maria Ros com "una dona extraordinària, una senyora de Banyoles, molt elegant i gran lectora que va crear un estil d'escola". També va recordar a la Montserrat Mestres com "la primera mestre d'enregistarar en vídeo als seus alumnes". També va tenir paraules per "en Soler, el primer director i per l'Antoni Domènech, home prestigi com a mestre a Celrà, "progre"i que va fer la gran aportació de l'estudi de la natura". Referint-se a l'actual direcció va dir: "aixecar un edifici es dificil però mantenir-lo ho és encara més.".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada