Éxit de la Festa major.

La Festa Major del dia 30 de maig va ser tot un èxit. Tant, que ara la celebrarem cada any, encara que el centenari sigui només un cop a la vida. Durant tot el dissabte, l’escola, el pati i la plaça varen ser una festa major en majúscules.

Des de primera hora del matí, l’escenari de la plaça va omplir-se d’exhibicions (d’anglès, de funky, de contes, de titelles, d’expressió corporal, de teatre, de música, de dansa, de guitarra, de coral,..) mentre els més grans participaven a la gimcana del centenari, els més petits gaudien dels tallers al menjador i la pista aplaudia l’exhibició de patinatge.

Les parets de l’escola varen rejovenir durant tot el dia. Els passadissos varen ser l’escenari de la trobada de desenes d’antics alumnes de totes les edats. Algunes, primer, ni es reconeixien, després s’abraçaven i ploraven nostàlgicament per la infantesa passada a la nostra centenària escola. Els records, les anècdotes i les rialles varen omplir l’Eiximenis com a punt de trobada físic i de la memòria dels amics i les amigues de la infantesa. La organització havia previst que la jornada de portes obertes fos només al matí. En canvi, a quarts d’onze de la nit n’hi havia que encara es deixaven endur per les imatges projectades a l’aula de música o tafanejaven pels passadissos on els mestres actuals havien preparat minuciosament testimonis del pas del temps per la nostra escola. El dinar del migdia, només per antics alumnes, va omplir el menjador i alguna taula més, que es va haver de parar al porxo. Els alumnes de cinquè varen exercir de magistrals amfitrions, cambrers de luxe pels nens i nenes de totes les edats.
Les parades de la plaça –amb mares i pares també de cinquè- varen contribuir a l’aire de festa major amb la barra de bar i la venda de samarretes del centenari, on hi figuren els noms de tots els nens i nenes que anaven a l’Eiximenis l’any que l’escola en feia cent 100.

La festa major va saber adaptar la commemoració centenària amb algunes activitats que ja es feien a l’escola però en dates diferents. A l’exhibició de les extrascolars s’hi va afegir el sopar (de fideuà, clar) i la graduació dels alumnes de 6è. Els nois i noies que deixen l’Eiximenis han tingut cada any el seu particular homenatge però enguany va ser més seguit. És més fàcil que les famílies puguin ser-hi si es fa en dissabte. Els “graduats” feien cara de son, ja que acabaven d’arribar del seu viatge de final de curs, però encara els va quedar força per aclamar als seus mestres dels darrers 9 anys sobretot a la directora Maria Lluïsa Bonmatí i al senyor Vicenç Terrádez que, com ells, també deixaven l’escola coincidint amb el final del curs. Diplomes, extraordinàries orles (gràcies al Pep Admetlla i moltíssimes gràcies la família Solé-Costa!), cançons, llàgrimes, emocions, records i moments per recordar sempre més.

Al matí, com si fossin bolets gegants, al pati li varen créixer uns inflables màgics i increïbles. Els més petits mai s’haurien pogut imaginar que sobre l’escenari quotidià pogués haver-hi res més que pedres i arbres. “I no s’ha de pagar?” preguntaven ingènuament, descalços, a la cua per accedir als grans tobogans. A la tarda tot l’espai es va tornar trepidant: gegants i capgrossos de La Fal·lera, partits 3x3 de bàsquet i de futbol, exhibicions de guitarra i de monocicle –a càrrec d’antics alumnes- i els ja clàssics jocs i tómbola que ens varen ajudar a arribar a les 9 del vespre, l’hora de sopar.

Però a les 9 el sopar no estava a punt per què varem fer aflorar el cor encongit que ens havia acompanyat tot el dia. A mig matí ens havia arribat la mala notícia que la Júlia Quera, de P4, se n’havia anat la nit abans, per sempre, sense avisar, i que no havia vingut a la festa ni tornaria mai més a l’escola. Els seus companys de classe varen passar el dia gaudint de la festa aliens a la tràgica notícia mentre la majoria de mares i pares l’anaven coneixent, fent el cor fort, amb un nus feixuc al coll. A la direcció de l’escola, a l’Ampa, als mestres i a mares i pares de P4 ens va semblar que la festa havia de continuar, que s’havia de reduir l’ostentació festiva (es va suspendre la cercavila per la ciutat) i que s’havia de fer un acte de record per la Júlia Quera. Així doncs, a les 9, enlloc de sopar, es varen enlairar 100 globus blancs al cel mentre es recitava Antoine de Saint Exupery. La resta dels nens i nenes de la classe varen ser els encarregats de deixar-los anar. Sempre més la recordarem!

La resta del vespre va ser perquè tota la comunitat de l’escola compartís taula amb el sopar multitudinari acompanyats amb la música de l’Helena Solà i en Jaume Vila i culminat amb la disco mòbil d’en Xexu, fins molt tard. La tómbola dels de cinquè i els balls, fins tard, varen cloure un llarg dia de festa major molt carregat de petites i grans emocions. Una jornada feta, entre tots, pensada pels alumnes de l’escola i viscuda amb la intensitat de les coses que venen de gust de fer. Per molts anys, Eiximenis!